La història dels flascons al buit es remunta a finals del segle XIX.El 1892, el físic i químic escocès Sir James Dewar va inventar el primer matràs de buit.La seva finalitat original era com a recipient per emmagatzemar i transportar gasos liquats com l'oxigen líquid.El termo consta de dues parets de vidre separades per un espai de buit.Aquest buit actua com a aïllant, evitant la transferència de calor entre el contingut del matràs i l'entorn circumdant.La invenció del Dewar va demostrar ser molt eficaç per mantenir la temperatura dels líquids emmagatzemats.L'any 1904, la companyia Thermos es va establir als Estats Units i la marca "Thermos" es va convertir en sinònim d'ampolles termos.El fundador de l'empresa, William Walker, va reconèixer el potencial de l'invent de Dewar i el va adaptar per a l'ús quotidià.Va afegir revestiments interiors platejats als matràs de vidre doble, millorant encara més l'aïllament.Amb la popularitat de les ampolles termos, la gent ha avançat en la millora de les seves funcions.A la dècada de 1960, el vidre va ser substituït per materials més duradors com l'acer inoxidable i el plàstic, fent que les ampolles termos fossin més resistents i més adequades per a activitats a l'aire lliure.A més, s'han introduït funcions com ara taps de rosca, broquets i nanses per a una major comoditat i usabilitat.Amb els anys, els termos s'han convertit en un accessori molt utilitzat per mantenir les begudes calentes o fredes.La seva tecnologia d'aïllament s'ha aplicat a diversos altres productes, com ara tasses de viatge i envasos d'aliments.Avui dia, les ampolles termos vénen en una varietat d'estils, mides i materials per adaptar-se a diferents necessitats i preferències.
Hora de publicació: 21-agost-2023